Hi havia una vegada una al·lota anomenada Llusia,
Ella,era la directora de una fabrica de teixits,que fou eren-cia del seu difunt pare.
Tot anava perfecta,començava la feina a les sis, i després duna llarga i dura jornada de feina,tothom tornava a casa.
Peró esclar esta que a final de mes tothom tenia un gratificant sou.
Peró d'així com un dia fa sol,al següent fa tor-menta, i així fou com un dia la roba va comensar a desapareixer, i apareixia
dins de la foganya de la cuina,o tornava de color, o simplement els pantalons es posaran a ballar vals ells sols.
Així pa-saben els dies,i na Llusia s'estava tornant boja.
Un vespre, quan ja no i havia ningú a la fabrica mes que na Llusia,varen començar a volar els objectes del seu despatx.
Na Llusia es va tornar boja i de sobta va cridar:
-QUI DIMONIS ES ?SURT COBART!
I de sobte,va aparèixer una especie de Nom, però molt lleig ,que li queien les babes per la boca i tenia cara de dolent!!
-Encantat Preciosa,soc Gumersind, i soc un trasgu Asturià! He estat enviat desde un lloc molt lluña per el teu difunt
pare,y el que he vingut a fer es a ferte la vida imposible, perquè bejis, que tu ,estas destinada a fer alguna cosa milor
que calçons i samarretes.Tu has de ser la fundadora de una escola,una gran escola!
La nit va anar passat i els dos varen parlar i parlar,i al dia següent,la fabrica tanta,per començar les noves reformes,una nova escola.
Una gran escola,amb grans professors i grans alumnes!! ES LICEU!!
